A l'escola Joan Coromines, seguint les teories constructivistes socials, l’aprenentatge es dóna:
- · Creant una comunitat d’aula on es comparteixi un compromís amb l’interès, la col·laboració i un diàleg per construir significats.
- · Organitzant el currículum en funció de temes amplis per a indagar, que estimulin la predisposició a dubtar, a fer preguntes i a col·laborar amb la resta de persones de l’aula en la construcció de coneixement (pràctic i teòric).
- · Negociant objectius que estimulin als estudiants a desenvolupar els seus interessos i les seves capacitats, incloent els seus sentiments, interessos, valors personals i culturals així com els processos de cognició.
En aquest model educatiu el llenguatge pren una importància cabdal. És necessari que els alumnes utilitzin una varietat de modes de representació, així com instruments per aconseguir una comprensió col·lectiva i individual. Cal que presentin el seu treball als companys i rebin respostes crítiques i constructives, per reflexionar sobre el que han après, tant en un pla individual com col·lectiu i rebin acompanyament per avançar amb allò que encara no poden fer sols (identificar la naturalesa dels seus problemes i trobar solucions que els permetin finalitzar la tasca d’una manera satisfactòria).
Procurem crear un ambient a l’aula on s’escoltin els interessos dels infants i es parteix d’una visió del currículum flexible, tot això facilita la indagació dialògica, es a dir aprenem a fer-nos preguntes per comprendre la realitat que ens envolta, construïm les nostres teories de com creiem que funcionen els diferents sistemes científics, elaborem experiments, observem la realitat, comprovem i fem evolucionar les nostres idees cap a les teories vigents actuals dels científics. Sempre emprant el diàleg en cadascun dels passos.
Considerem que els coneixements es configuren a partir de les interaccions amb les altres persones i d’això en diem aprenentatge dialògic. Quantes més interaccions fem i més variades són, més aprenem. En aquest context, esdevenir una persona sana, inquieta, creativa, dialogant... amb un esperit crític, capaç de reflexionar i d’establir uns criteris vàlids per argumentar i per actuar és avui molt més important que tenir només la capacitat d’emmagatzemar moltes dades.
Gràcies a les tecnologies de la informació la nostra funció com a docents ha variat i prioritzem la necessitat de seleccionar i analitzar la informació críticament. Saber pensar i tenir criteri a l’hora d’escollir què fer. Trobem la necessitat de ser un mateix per poder escoltar i parlar, observar, mostrar-se i aprendre entre tots.
Així ens cal incidir en determinats processos de pensament: la comprensió de les dades, la indagació, la capacitat de fer recerca, de fer hipòtesis, la valoració i defensa d’aquesta, la creativitat e innovació, presa de decisions i actuació, selecció i capacitat per proposar alternatives,i l’estabilitat emocional que suposa: saber que necessito, posar paraules al que em passa, demanar ajut quan em cal, posar-me en el lloc de l’altre (empatia), capacitat de lideratge i d’adaptació, actitud de cooperació, constància, afrontar reptes, sostenir frustració.
Tots aquests els anomenem processos de pensament superior i a l’escola treballem per assolir-los i així formar persones preparades per a la societat d’avui. Per tal que l’aprenentatge sigui significatiu donem importància al treball a l’aula per projectes.
El paper del mestre és fonamental en aquesta metodologia, ja que ha d’estar obert als canvis en la programació, ser capaç de dinamitzar i fer preguntes que portin als alumnes cap a un bon desenvolupament del currículum a partir de necessitats reals que ens ajudin a comprendre el món que ens envolta. Aprofitarem per fer lectures sobre el tema i expressions escrites amb un sentit funcional per avançar el tema que treballem. Potenciem totes aquelles actituds que fan que els alumnes pensin i s’expressin: “com t’imagines que és? Com et sembla que funciona? Estem d’acord amb el que pensa tal..., de quantes maneres ho podem resoldre...
És essencial documentar el projecte, fer lectures i expressions escrites sobre el tema amb un sentit funcional. Recollir les converses, els textos i activitats i compartir amb la resta en quin punt avança el nostre projecte i fer auto-reflexions compartides.
- Un projecte permet entre d’altres exercicis: argumentar i fer conjectures i ser crítics amb la informació que trobem.
- Parlar, fer maqueta o dibuixar de quina manera jo crec que és el món que m’envolta. Expressar-se de la forma més adient.
- Extreure conclusions que m’ajudin a apropiar-me d’una idea que s’acosti més al model que tenen els adults.
