La Laura, la mare de la Bilma de Geografia i en Boi de Càmping, arquitecta i especialitzada en escoles, ens explica com important pot arribar a ser l'estètica de les aules per tal que fomenti el benestar dels infants.
El principi de l’ordre, el simplisme, l’ètica i l’estètica, l’entorn i el bon gust educa. L’estètica del nostre entorn ens fan sentir sensacions, emocions, ganes de quedar-nos, de llegir, de jugar o de marxar...
La dimensió estètica és un important activador d'aprenentatge i component essencial pel benestar de les persones (Dallari 2016 i Musaio 2007 (pedagogs)).
Ho hem tingut en compte per decorar les nostres llars, als restaurants, als hotels, a les biblioteques, a les sales d’exposicions es realça l’art, el que importa. El disseny és art i l’art emociona.
Quan trobem un espai agradable, bonic, endreçat, el nostre cervell respon d’una determinada manera, es fomenta el benestar de la persona i es desenvolupa la seva sensibilitat estètica. Aquesta sensibilitat ha de perdurar tota la vida.
A les escoles i de manera generalitzada, existeix una lectura simplista dels colors i de l’estètica dels espais. A una escola podem trobar perfectament grocs , blaus, verds i liles tots junts i no passa res! Ens hem acostumat i ho podem fins i tot veure normal.
Exemple d'una escola qualsevol, el soroll estètic és present encara que ningú parli.
L’escola és arquitectònicament educativa quan els espais i els mobles estan distribuits i organitzats per facilitar la comunicació i l’aprenentatge. S’ha de trobar un llenguatge clar on la pedagogia i l’arquitectura s’entenguin.
La percepció dels infants no té per què ser diferent respecte a la dels adults i és important trencar estereotips importats des d’experiències viscudes.
Hem de defugir expressament de la lectura simple dels colors associats als espais dedicats als infants, ja que, com els adults, mereixen disposar d’espais sense estridències cromàtiques agressives i sense models de falsa aparença lúdica.
La utilització del color ha de seguir el principi de pacificació, defugint del soroll visual bast en les interpretacions errònies dels espais escolars que estableixen codis estridents específics per als infants. S’ha de buscar gammes càlides, domèstiques i tranquil·les, que aportin confort i benestar.
Exemple d’escola sense soroll visual on l’estètica i la pedagogia parlen. (Construcció modular provisional 2018).
Silenci estem aprenent.
